2/3/18

Representació del Grup Pessebrista de Castellar del Vallès a la trobada internacional del Museo de Belenes de Mollina

El cap de setmana del 17 i 18 de febrer de 2018 es va fer a Mollina (Màlaga) la primera trobada internacional de col·laboradors del Museo de Belenes de Mollina. Aquesta trobada ha va servir com a reinauguració del museu, ja que la inauguració es va fer el mes de novembre, en plena campanya d’elaboració dels pessebres de cada entitat. En aquesta trobada van ser convidats tots el col·laboradors que tenen obres exposades ara o que en tenen d’emmagatzemades: com que el museu està obert tot l’any, s’anirà fent una rotació de diorames.
El museu, gràcies a col·laboracions internacionals, exposa les millors obres realitzades per pessebristes de diferents entitats, sobretot d’Espanya i d’Itàlia, que són els països on hi ha més tradició d’elaborar diorames i figures de pessebre. Catalunya té la representació més àmplia de l’exposició per la gran tradició que hi ha al territori. Al museu també hi ha una gran col·lecció de figures de la castellarenca Montserrat Ribes, una de les principals escultores del país.
El Museo de Belenes es troba en un edifici nou de més de 5.000 m2 distribuïts en set sales expositives, una sala d’actes i una cafeteria, entre d’altres.

Pessebristes de Castellar que van assistir a la reinauguració del museu.
El pessebre de Joan Romeu i Montse Santander exposat actualment a Mollina.

El Grup Pessebrista de Castellar del Vallès hi està molt ben representat: ara està exposat un diorama del Joan Romeu i la Montse Santander, que també apareix en forma de fotografia al tríptic del museu. A més a més, al magatzem hi ha preparats per a la rotació tres diorames més dels mateixos pessebristes, un del Joan Saez i un altre del Joan Carles Capdevila. El que ha fet aquet any el Joan Juni amb la Carme Altayó també es traslladarà al Museu quan es desmunti l’exposició de Castellar.  
Al museu es poden contemplar més de 60 pessebres artístics i a prop de 1000 figures de reconeguts autors nacionals i internacionals. Hi ha molta varietat de diorames pel que fa a la procedència: n’hi ha de l’escola catalana, de la italiana, de l’andalusa i de la zona centre i del nord d’Espanya. Són de dimensions molt diferents: hi ha des de pessebres monumentals, fins a pessebres en miniatura. Per últim, també hi ha un gran contrast entre els pessebres tradicionals i els avantguardistes. 

Article de l'Actualhttp://www.lactual.cat/cat/notices/2018/03/pessebres-castellarencs-a-malaga-28282.php
Més informació del Museo de Belenes: http://www.museodebelenes.com/

5/2/18

SORTEIG FIGURES

El número agraciat en el sorteig de les figures de pessebre és el 0832El sorteig s'ha fet el diumenge dia 4 de febrer a les 20h entre totes les entrades venudes. La persona que tingui aquest número cal que es posi en contacte amb el Grup Pessebrista mitjançant el correu electrònic pessebrescastellar@gmail.com  abans del 31 de maig.



Les figures del Naixement són obra d'Alina Antonell, corresponents a la sèrie exclusiva i numerada que va fer per al Grup Pessebrista.

22/1/18

75è concurs de pessebres

El passat diumenge 21 de febrer, el Grup pessebrista de Castellar va fer l'entrega de premis del 75è concurs de pessebres en un acte que es va celebrar a la Capella de Montserrat.

Els membres del jurat d'aquesta edició han estat Joan Sáez, Gerard Enrique, Pere Castellví, Miriam Pelegrina, Martí Manyalich, Montse Santander i Joan Romeu.

Les classificacions en les quatre categories de pessebre (infantil, popular, artístic i d'entitats) han quedat de la següent manera:

  • Classificació final infantil 2017
    • Roc, Jan i Mar Franch i Oriol i Berta Moreno: el més reivindicatiu

    • Lluís i Martí García: el més click              
    • El pessebre que ha agradat més al Jurat és el de Ginesta Martí: el més coquetó



  • Classificació final popular 2017
    • Jordi Sáez: el més recollit

    • Montse Oller: el més català


    • El pessebre que ha agradat més al Jurat és el de Marina Antúnez: un indret conegut del món                                                       

  • Classificació final artístic 2017
    • Marga Martin: el més modelat

    • Pepita Gual: el pessebre amb més puntades

    • El pessebre que ha agradat més al Jurat és el d'Imma Chia, el més artístic: 
  • Classificació final entitats 2017
    • Casal d'avis de la Plaça Major: el més endreçat
    • Grup familiar del Centre Excursionista de Castellar: el més casolà
    • El pessebre que ha agradat més al Jurat és el del Casal d'avis de la Plaça Catalunya: el més extens


Podeu llegir una crònica de la cerimònia d'entrega de premis a l'Actual: http://www.lactual.cat/cat/notices/2018/01/el-74e-concurs-de-pessebres-ja-te-guardonats-27839.php

19/1/18

Pessebre Star Trek




www.youtube.com/watch?v=ZdFAX976q-s


Cap a Betlem des de les estrelles

Nau futurista inspirada amb la nau INTERPRISE de la sèrie STAR TREK. Els personatges de la sèrie, Kirk, Spock i compañía, comanden la nau i porten els tres reis a través de l’univers, seguint l’estrella d’orient, cap al planeta Terra, fins a Betlem.

24/12/17

L'exposició "Pessebres del món"

La 67a exposició del Grup pessebrista de Castellar, inaugurada el passat 2 de desembre es titula “Pessebres del món”. Aquest any, cada diorama està inspirat en un indret del món. L’atractiu de l’exposició d’enguany és la gran varietat de paisatges, cultures i figures diferents representades als pessebres. També hi ha alguns reptes tecnològics. Com sempre, l’exposició del pis de dalt està lligada al tema escollit: s’hi pot veure una mostra de figures de pessebre de diferents llocs del món. A més a més, aquest any també hi ha una mostra de pessebres de Joan Maria Garsot, pessebrista del grup que ens va deixar el passat mes de juny.

 Cartell: Jaume Muntada
El diorama número 1 reprodueix el moment de l’anunciació a Maria en un jardí japonès amb un gran cirerer florit i el mont Fuji al fons.

El pessebre número 2 està situat a Göreme, a la Capadòcia, Turquia, i representa l’escena de la visitació a Elisabet. Les cases d’aquesta zona de Turquia estan situades sota unes formacions geològiques sorprenents que van ser declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

El tercer pessebre situa l’escena de l’empadronament a l’antiga Roma. Sota la pluja es poden identificar la Via Sacra i grans edificis com temples i arcs commemoratius.

El pessebre 4 situa l’escena del naixement a l’altre costat de l’Atlàntic: en un parc nacional d’Amèrica del Nord. Les figures respresenten membres de la tribu dels Sioux.

L’anunciació als pastors del pessebre número 5 aquest any està situada en un bosc alpí. A part de l’escena bíblica, també s’hi representa la transhumància, que és un sistema que adapta anualment els desplaçaments dels ramats als cicles climàtics. A més a més, en aquest diorama hi ha una sínia en moviment.

El pessebre número 6, amb figures esquimals, representa l’escena de la infància de Jesús al Pol Nord. Al diorama no hi falten els animals típics de la zona: foques, óssos polars...

El setè pessebre és una al·legoria al canvi de tradicions que s’està vivint a Catalunya, al fet que la tradició del pare Noel està substituint la del tió (al diorama, el pare Noel s’emporta tions per fer-ne llenya). L’acció se situa a Lapònia, en un bosc nevat, amb l’aurora boreal al cel.

El pessebre número 8 representa els reis en camí però d’una forma molt diferent: en comptes de fer-ho a camell, els tres reis d’Orient viatgen cap a Betlem en una nau espaial inspirada en la de la sèrie Star Trek. Un vídeo fa volar a l’espectador entre els planetes del sistema solar fins a aterrar al nostre.

El novè diorama representa l’escena de Jesús davant els doctors de la Llei al fòrum romà en ruïnes d’Sbeitla, Tunísia, un dels més ben conservats del món.
Foto: Quim Pascual - L'Actual

El pessebre número 10 representa un moment de repòs durant la fugida de Josep, Maria i Jesús. L’acció se situa al Machu Picchu, a Perú. Les figures porten la roba tradicional de la zona i en comptes d’una mula, els acompanya una llama.

El diorama 11 representa l’escena “buscant posada” situada a les tines del Bages, unes construccions fetes amb la tècnica de la pedra seca i construïdes durant l’expansió del sector de la vinya a Catalunya.

Els reis continuen fent camí al pessebre 12, ambientat a la plaça Trinidad de la ciutat que porta el mateix nom, a Cuba. El centre històric de la ciutat va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 1988.

Al pessebre número 13 hi podem veure els reis d’Orient descansant del seu camí davant la coneguda ciutat de Petra, a Jordània, que també és patrimoni de la humanitat.

El diorama 14 situa la nit de Reis a Rothenburg, una petita ciutat d’Alemanya. El pessebre, on es fa de dia i de nit, està nevat i reprodueix dos dels carrers principals de la ciutat.

El pessebre 15 representa l’escena del naixement a l’Ibón de Plan o Basa de la Mora, a Osca, al Prepirineu.

El diorama número 16 és l’anunciació als pastors ubicada a l’estació de metro de plaça Catalunya de Barcelona. El pessebre, però, també està vinculat amb el Senegal: en aquest cas, els pastors són un grup de manters. Aquest pessebre vol representar la idea que els espais no són neutrals, ja que el que per a alguns és un lloc de pas, per a d’altres és un refugi.

El dissetè pessebre representa la fugida. Les figures mostren com Josep, Maria i Jesús arriben amb barca a la Cathedral Cove, a Nova Zelanda.

Per últim, al pessebre situat al pati del local s’hi pot veure com els tres reis d’Orient avancen amb els camells per la Vall de la Lluna, o Wadi Rum, situada a Jordània. 
Foto: L'Actual